Què és PISA? 

El Programa per a l’Avaluació Internacional dels Estudiants (PISA, Programme for International Student Assessment, en anglès). Aquest informe fou dissenyat en 1997 per l’OCDE i està dirigit a avaluar els coneixements que haurien de tenir els ciutadans responsables davant els reptes de la natura i l’evolució de la cultura humana, i fins a quin punt podrien aplicar aquests coneixements en finalitzar l’educació obligatòria dels joves de 15-16 anys. El primer informe data del 2000. En 2022 inclou 37 països de l’OCDE i 43 països associats.  Les seues característiques bàsiques son descobrir les diferències en rendiment i identificar les característiques que millor funcionen dins dels sistemes educatius cap a l’orientació de les polítiques educatives. Parteix del enfocament de l’avaluació per competències i té en compte l’aprenentatge al llarg de la vida, que implica la capacitat de l’alumnat d’anar fent-se independent per enfrontar-se a situacions cada vegada més complexes, tant en el món acadèmic com en el laboral i personal. 

No és doncs com sembla quan llegim els titulars de la premsa que l’informe és una avaluació del sistema educatiu en la seua globalitat sinó l’eina de una organització econòmica, l’OCDE, dirigida a valorar l’adequació del sistema educatiu als objectius econòmics que preconitza. Pretendre, com ho fan molts titulars, modificar tot el sistema educatiu a partir de l’informe PISA, és com voler canviar el cotxe perquè se li ha punxat una roda. 

Un model d’avaluació per a un mon capitalista 

El model PISA està delimitat per una sèrie de condicionants que fan d’ell un instrument de la globalització. El que avalua l’informe, és el model educatiu occidental, i els resultats que anem a obtenir són la major o menor adequació del sistema educatiu d’un país a eixe model. Amb els resultats de PISA no sabrem si els aprenents estan aconseguint ser millor o pitjor persona sinó si el seu rendiment s’identifica amb les característiques més eficaces dins dels sistemes educatius promocionats en els països capitalistes. Si els països “rics” són aquells que duen l’escola amb eixes característiques, cal estendre-les a tot el món per a que tot el mon siga “ric”.  Aquest sil·logisme és con a mínim ingenu com per a que es puga acceptar de forma tan universal. 

El model d’avaluació està basat en el concepte de competències, una idea que segueix essent força complicada per a gran part del professorat. S’hi barregen de forma desordenada diferents continguts del currículum, alguns dels quals  són difícilment avaluables amb els instruments que utilitza el professorat. A més, depenent quasi sempre uns continguts dels altres, és difícil saber quins objectius es pretenen. En una avaluació competencial, intervenen tants factors que és força agosarat treure resultats significatius. (Veure Exemple) 

Potser que alguna persona intente justificar la indeterminació que acabem d’esmentar a partir del que s’anomena a l’informe com interpretació integral del coneixement. Tal com està esmentat no queda clar si s’està parlant des d’una perspectiva holística del coneixement en el que les àrees estan supeditades al coneixement a adquirir o si simplement es refereix a la complementarietat entre la pràctica i la teoria. Siga com siga, la citada característica queda tan desdibuixada que allò que s’obté és una resposta de la societat en general, i queda reflectida en titulars del tipus:  

E-NOTICIES.CAT (7/12/2023): La Generalitat, sense rumb després dels mals resultats de l’informe PISA: 

L’exconsellera d’Equació Irene Rigau ha assenyalat un altre problema que té a veure amb el temari. “La sostenibilitat, el canvi climàtic, el feminisme, la solidaritat… Tot això està molt bé, però quan has de treure hores de matemàtiques i llengua no anem bé”, ha dit aquest matí a Catalunya Ràdio. 

EL PAÍS (5/12/2023): Informe PISA: España obtiene su peor resultado, pero resiste el batacazo educativo global mejor que su entorno: 

Los alumnos españoles del último curso de la ESO han bajado 8 puntos en matemáticas respecto a la edición anterior, de 2018 ―en la que ya cayeron mucho―, hasta quedarse en 473. Han retrocedido tres en comprensión lectora, hasta los 474. Y han subido dos puntos en ciencias, hasta los 485. 

EURONEWS (5/12/2023): Educación | Los resultados de PISA bajan como nunca por la covid y más factores 

En la octava edición de la que se publican este martes los primeros resultados, lo más llamativo es la caída en 15 puntos, hasta 472, de la nota media en matemáticas de los estudiantes de los países de la Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económico (OCDE) si se compara con la anterior evaluación de 2018. 

Magisterio (11/12/2023)Informe PISA 2022: Una mirada desde la FESPM 

Una edición tras otra vemos cómo nuestro alumnado tiene resultados mediocres al enfrentarse a situaciones en las que, aparentemente, sólo hay que resolver relaciones de proporcionalidad simple, variaciones porcentuales, calcular medias, interpretar gráficas o identificar y relacionar elementos de una figura.  

__________________________________________________________________________

Al remat, si avaluem de forma separada unes competències des de la perspectiva d’àrees convencionals, obtindrem una percepció convencional d’aquesta avaluació per part de la societat. 

_______________________________________________________________________

Però ja en 2008, des dels MRP advertíem sobre la complicitat entre el model de currículum per competències i els objectius educatius de l’oligopoli ultraliberal³. Una vegada elaborat el currículum per competències s’obté un producte que respon a una sèrie de necessitats per tal de globalitzar el model educatiu en tots els països de L’OCDE i obtenir així un corpus educatiu comú a les oligarquies dels països que dominen el 80% de l’economia mundial.

Un model globalitzat 

Avui, si un ensenyant recorre el món, no li és gens difícil reconèixer i trobar-se com casa en qualsevol escola del món. No ha estat sempre així, sols ens cal mirar la il·lustració que representa a la classe de Pestalozzi al segle XVIII abans de la reforma prussiana⁴. Un model essencial en la revolució anomenada industrial però que és essencialment capitalista. Eixe model d’escola estandarditzada és el preconitza l’OCDE com a model polivalent. 

Qué és l’OCDE? 

L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic coneguda sota les sigles OCDE és una organització internacional formada per 34 països desenvolupats que s’originà en 1948 per tal d’ajudar a l’administració del Pla Marshall destinat a la reconstrucció europea després de la segona guerra mundial.  

En la seua plana de presentació⁵ ens diu que el seu objectiu és promocionar polítiques que afavoreixen la prosperitat, la igualtat, les oportunitats i el benestar de totes les persones. Per fer-ho possible han dissenyat un model educatiu al marge del de la UNESCO que té com a objectiu principal expandir el model econòmic ultraliberal a la resta del món començant pels països que apareixen al mapa següent. 

A l’hora de definir les polítiques educatives, qui marca les pautes és una organització econòmica, al marge de la que l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) ha designat. Si ens fixem, veiem que, en Pisa 2000, figuren responsables de l’informe⁶ l’OCDE i la UNESCO. Tanmateix en l’informe 2003 ja figura sols l’OCDE. L’informe PISA no és l’avaluació dels països rics, sinó la dels països capitalistes, i la d’aquells que aspiren a una economia ultraliberal de model anglo-saxó⁷.  

Els objectius que hem citat al principi del document els hem de llegir en clau econòmica i no humanística. Si és l’OCDE la que convoca les proves PISA, i del resultats d’eixa avaluació van a dependre les línies que han de seguir les diferents autoritats educatives del món, això significa que dependrà del valor econòmic d’eixes polítiques el que es seguisca una pauta o una altra. Tenir als informes PISA com a guia de cara a identificar les característiques que millor funcionen dins dels sistemes educatius, vol dir que el que volem educar és a l’homo-economicus capitalista. L’educació dels països als que l’informe PISA dicta les pautes, són aquells en els que l’educació està dirigida a forma individus econòmicament rentables.  

Hem de començar a fer la lectura de l’informe tenint clar que els resultats corresponen a un model concret, del qual coneixem les bondats però també els problemes. L’escola no és independent del model de societat en la qual està immersa, hem de ser conscients que la finalitat de la societat ultraliberal, és perpetrar el seu model i no un altre. L’escola és competitiva perque l’economia actual sols pot sobreviure si també ho és, així mateix l’individualisme, el consumisme, el seguidisme, etc., són necessari per a que el model funcione. A Anglaterra s’està imposant el model de Free School⁸ entre les quals destaca la Michaela Community School⁹. A l’estat espanyol, també els centres privats es centren en un model eficient, individualista i competitiu, amb resultats mesurables per l’informe PISA.  

Ens queda triar en funció de si la nostra percepció del esser humà pretén desenvolupar altres competències que no siguen l’economia, aleshores el que diu l’avaluació PISA no ens serveix. Si per contra optem per l’educació de l’homo-economicus, podem entrar en totes aquelles disquisicions que trobem en la premsa i en les xarxes sobre les conclusions de l’informe. Des dels MRP, com que el nostre model de ciutadà és el d’una persona disposada a capgirar el model econòmic imperant, ens quedarem sense entrar en valoracions dels resultats Pisa actuals.  

Més articles sobre el tema:

El régimen PISA: La lógica neoliberal en educació

No es solo PISA, ¡es la OCDE!

PISA y el péndulo neoliberal: de la lógica competencial al neoautoritarismo educativo