Els Moviments de Renovació Pedagògica són grups de professores i professors que s’organitzen per a regalar-se sabers docents enriquits en la pròpia reflexió sobre la seva pràctica. Entre aquests grups prevalen els mestres i mestres d’Educació Infantil i Primària, però també acudeixen a ells professorat de Secundària i fins i tot d’Universitat. Es mantenen federats i confederats, des de representacions locals o comarcals. Alguns d’aquests moviments, com Rosa Sensat, han complert ja el centenari, si bé la majoria van ser creats entre els anys 60 i 70 de passat segle.
La finalitat dels Moviments és la formació docent i l’autoformació, dirigida a millorar les pràctiques d’aula i escola, per tant, el sentit del seu saber pedagògic i la manera en què ha vingut construint-se té una importància primordial en la justificació d’aquest projecte. En efecte, els sabers que es conreen i intercanvien entre els MRPs tenen tres components fonamentals:
- Són sabers nascuts de la recerca, la reflexió col·lectiva, i la cooperació entre docents que volen millorar les seues pràctiques des del saber compartit.
- Són sabers que no ignoren ni menyspreen una potent tradició i un deixant que ve d’antic, que enfonsa les seves arrels en iniciatives de la II República, i que té en noms com Celéstin Freinet o Paulo Freire, o en corrents com l’Escola Nova, un fons d’experiència acumulada que nodreix moltes de les propostes més actuals.
- Són sabers que integren la millor i més innovadora estratègia didàctica en un clar compromís social per posar l’educació al servei de l’ésser humà, de la millora i transformació de la societat, i de la justícia social. És a dir, és sempre una didàctica orientada per un clar compromís polític contra tota mena d’alienació i exclusió social.














